d'allò de no riure la gràcia a l'hora,
o de no ser del mateix equip,
de futbol, o de partit... polític.
Potser la meva gloriosa estelada,
que engalana i dignifica i reconforta,
segons a qui, li fa mala sang
i li aguditza la incomprensió...
Potser l'anar de còmic i graciós,
fent dubtar, ara ja no,
de l'actitud fatxenda i depravada,
preconstitucional... de l'aguilot.
Potser en la recerca de veritats
hi ha un lloc per cadascú,
sobretot quan tots ens coneixem.
Mai he negat un bon dia a ningú
però, a cops, quan no et responen,
et fan un regal, et sents bé
i et reafirmen la fermesa sòlida
de les teves conviccions profundes.
Ben pensat, encara no sé el perquè
de la qüestió o de les qüestions,
tampoc m'importa gaire, gens.
Potser és la manca de costum,
potser el mecanisme artístic
de les resolucions existencials,
adreça les convivències,
només als llocs possibles i habitables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada