però, a cops, cal sofregir colesterol,
i fer fideuada i les mil truites,
i l'ou ferrat i l'estrellat al pernil.
No, no cal fregir... que no és sa,
però... i l'albergínia i el pebrot,
i el tomàquet amb l'arengada,
evidentment oli d'oliva i foc moderat,
pa de pagès, vi Priorat, un punt de sal,
potser un porró, unes olives negres,
o trencades, o verdes de la gerra de l'àvia.
Pobres triglicèrids i el seu amant colesterol!
però és diumenge i farem una paella...
marinera, de carn, de verdures,
no cal ser insípid, ha de ser mixta,
amb una mica de tot i bo de cada,
amb brou de costa tarragonina,
alguna verdura del Baix Camp,
marisc del Delta, costella i conill de la zona-
És festa, és beneïda, és lloada,
fins i tot per un dia, dic sana
tots diem gloriosa i ho fem de cor a cor.
No pot faltar, l'arròs del Molí de Rafelet,
la mà mestra de la Teresa genial
i el meu assessorament moral,
que sempre és ferm i incondicional,
fa que diuen, dius, dic diem...
amb una sola veu, amb prudència,
però... cal tornar la paella a la cuina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada