Mil i una, com allò de les nits. Per exemple... teníem una nena preciosa, vestia a l'última novetat, ultimíssima, de marca, com diríem ara per la TV (adoro las marcas...). la nena era activa, prou enjogassada, i al pati no es podia moure amb llibertat perquè sempre anava massa mudada. Un dia vam fer una sortida cultural al Mercat de Reus a peu i, abans d'entrar, els vaig fer asseure's al terra, tot fent una rotllana. La idea era explicar unes normes mínimes per circular, com cal, entre les diferents parades. La nena no tenia clar com seure, buscava uns papers per posar-se a sota, després netejava amb un mocador rosa... Me l'estava mirant, tothom la mirava, els nens amb un somriure, de nens, que pot ser divers però sempre entenedor. Em vaig apropar, sense donar importància, la vaig agafar de la mà i li vaig proposar d'asseure'ns tots dos alhora, ficant bé els peus i baixant amb lentitud. La nena era un encant, bonica en tot, fins i tot en rendiment escolar, però mai vaig entendre el perquè de la disfressa. Què bonic allò que diu: "...i tindrem una mida per a totes les coses"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada