Anar al defora d'allò habitual
i veure les fulles mortes i poca vida.
Anar sense destí, ni nord , ni horitzó.
Quina pena l'arbre trencat,
amb branques que ploren en groc
la manca de la saba que no arriba.
S'accelera el vol de fulles seques,
i tu vas anant, no saps on ben bé,
potser tampoc t'importa massa.
Rodola vegetació amarronada...
només algun brot errat de comptes
sembla voler reparar la desfeta.
Vol recordar que, finalment, ha plogut,
massa, en poc temps i quan no tocava
i, per acabar d'adobar-ho, fa vent.
El bosc presenta un pobre estat,
es diria que no està en plenitud,
tampoc ningú en té gaire cura...
Tot i així, és semblant a la mar,
un lloc per anar anant, mirant,
amb parsimònia, cada so, cada llum,
cada forma, cada color, cada aroma...
encara que ara estigui tot amortit i fosc.
Mar i bosc, vida al defora,
anar-hi sempre i sovint...
al mar a l'hivern, jo,
al bosc a l'estiu, amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada