Pastís de carn

Avui m'he donat festa i sembla que he triat bé el dia. Fa fresqueta (11º). Cap allà a les deu he anat a esmorzar a la granja que hi ha a tocar de la plaça de la Farinera: un entrepanet de tonyina, un quintet, un cafè, un diari esportiu i... cap a casa falta gent. La Mercè està amb tos i nas vermell, però va fent coses per la casa, i jo escrivint per diferents quaderns, escampant diversions i experiències. Avui toquen bajoques i ous durs, però fins la una no començo l'operació dinar, ho tinc tot controlat, fins i tot l'hora de fer cada cosa.

Demà a la tarda vénen els joves, que sempre és una "il•lu". Dissabte seran fora perquè van a veure uns amics a Miami, i el diumenge, a petició del respectable, menjarem pastís de carn, que la Teresa ho broda com pocs i, a més, fa temps que no en fem i li farem els honors com cal. Evidentment, un s'encarregarà de triar el vi negre adient i, fins i tot, les postres a joc. Com sempre, una delícia estar junts. La Mercè acaba de marxar i jo, assegut a la taula del menjador, escolto gotejar el temps, els segons, com gotes d'aigua d'una aixeta mal tancada... tot pensant amb la Teresa, el Pere, la Mar... davant un pastís de carn amb un Priorat. Una abraçada des de la felicitat!