Empiocat i a casa

M'han vingut al cap uns versos d'un llibre que el teníem de lectura per al cicle mitjà i que començava així: "Demà no aniré a l'escola, perquè estic empiocat". Bé, el cas és que vaig ben servit de tot allò que em diem símptomes del refredat comú: goteig de nas, mal de gola, raspera, veu ronca, cap carregat, que no mal de cap i diria que tampoc febre, encara que, a cops, dubto i m'hauria de posar el termòmetre. La Teresa, una santa ella, ahir va passar per la farmàcia i va proveir del material bèl•lic propi d'aquest temps: Flumil forte (1 al dia), Frenadol Complex (3 al dia) i algun Efferalgan de tant en tant per si es dispara una mica el mal de cap o la febre.

Sóc a casa, sol, i no he baixat ni a esmorzar... potser em faré ara una mica de llet calenteta. Pel mòbil em senyala que estem a 8º i hi ha com a lluernades de sol que marxen i queden ombres fredes, i un vent que porta ximple l'estelada. Tornem-hi, més sol i vent, sembla accelerar-se el procés cap a l'hivern. És ja 20 de novembre... pel "cole" fan el festival de Santa Cecília i, des de la meva empiocada, grans records. Aquesta és una diada que el nens recordaran sempre pel que té de cultura i convivència. No tinc gaire tos, no cal, però estic una mica com si arribés de fer la marató. Miro les fotos penjades... no hi ha ningú a qui no l'estimi... evident, no?