Semblen ocells blancs que volen per la ment,
músiques mesurades, plomissol eteri.
Potser n'atrapo alguna i l'acarono com un regal,
atac d'inspiració, i tot i que estiguin "repes",
jugaré amb els mots que sonen igual,
i l'efecte pot ser enginyós, divertit. Paraules...
a cops maltractades pel seu significat pejoratiu,
d'altres aplaudides per la correcta significació.
Vocables encreuats o enreixats
amb cada lletra al seu lloc matemàtic.
La vida t'omple el pensament de poesia...
bucòlica, romàntica, també dramàtica,
i cada vers té les paraules precises.
Ja ho he dit... ocells blancs que volen per la ment
o músiques mesurades per a l'afinitat,
també plomissol eteri per la identificació.
Tenir la gràcia de la parla fàcil, l'expressió fluïda,
el verb net, i tot és un conjunt melòdic de somni,
i allí les paraules aterren planeres sense tocar a terra,
només toquen sensibilitats que desperten emocions.
Cervantes, Don Miguel, sempre deia que sofria
i es desvetllava per semblar que tingués de poeta
la gràcia, la classe i el ritme que no va voler donar-li el cel...
tot i això, era ric en paraules i enginy.
Paraules ocells, música, plomissols... paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada