diumenge, 17 de novembre del 2013

Rialles sospitoses

Riure's del mort i de qui el vetlla,
fer-la petar per burlar-se de tothom,
fent un no res d'allò seriós.
Vida entre rialles que amaguen,
realitats que cremen i fan mal.
Mals que conviuen per l'interior
i aflueixen en somriures atípics.
Grans de pus buscant llibertat...
Tenebrós llampec de nit fosca,
joc de rialles de la malícia...
Descargolar-se viu amb intenció.
Fer de la suposada felicitat
una màscara de carn i cara,
cara de mirall on riu la boca,
cara on ploren els ulls del cor.
Persona falsa amb totes...
les llicències de l'art,
fins i tot plora les joies interiors,
manifesta sensacions superficials,
representa i exclama plaers vençuts.
Paralitza veritat, mort a terminis.
Disfressa a la carta de rialles,
cartell eixerit, còmic, social.
Penosa realitat, vil camuflatge.
Amb la naturalitat a anys llum
i la decència absent, inexistent.
Rialles sospitoses de malifetes,
res a veure amb el somriure net i fi,
amb ulls a joc, sincers...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada