Això ho dèiem els nens petits del meu poble. Ara plou, i els mestres són a classe i les nens també, i sense pati, ni partit, ni "polis i cacos", ni bales, ni gomes, ni balls, ni bàsquet... potser alguns jocs de taula, o dibuixos a la pissarra digital, potser acudits, potser algun poema del professor... Plou i hi ha escola, tot el dia, i els jubilats no hem pogut sortir... He dormit fins les deu, prou bé, i he anat a esmorzar amb paraigua... allò de l'entrepanet de tonyina i tal, els diaris del dia, i cap a casa. He tancat les finestres, la Mercè ventilava, el recolliment comença, el caliu escalfa.
La Teresa surt a la una, va d'hora. Ella, metòdica, ordenada i previsora, ja té les llenties fetes, a punt i bones, i en arribar, un toc de foc i a córrer, ella cap a l'escola i jo, doncs sí, una mica de becaina amb tele suau o una mica de lectura... toca Josep Pla, veurem què diu el cos serrà del Delta. Ara plou i fa sol, les bruixes es pentinen, diuen, i jo no tinc estudi... nostàlgia, potser una mica, tot i que sempre plou quan no hi ha estudi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada