dijous, 21 de novembre del 2013

Coses d'anar per casa

Segon dia empiocat i a casa. La Teresa, tota una crac ella, abans de marxar cap a l'escola, m'ha portat un Flumil forte i un Frenadol... després he dormit fins a dos quarts d'una, cosa que no passava des de feia anys, allò de la joventut més jove. No estic pitjor, però encara tinc el nas com un sortidor, una mica de tos que sembla que vulgui arrencar, no pas a córrer, i continuo així com a cansat, allò que en diuen com després d'una pallissa. Fa vent i solet, el mòbil diu que estem a 14º, que està prou bé, no tinc fred i el termòmetre diu que no tinc febre. La cosa va de nas i gola, que és una combinació que acaba carregant el cap i et deixa fet pols.

La santa avui té claustre i sortirà una mica més tard, però anit ja va deixar el dinar fet i només caldrà fer plats, escalfar-ho una mica al microones i... a menjar. Penso que aquesta setmana només he sortit un dia a fer exercici, una caminada, perquè un dia va ploure i aquests del refredat ja em portaran a fer festa fins dilluns en què estaria bé de poder retornar a l'activitat. Mentre, coses d'anar per casa, anar tossint i gastant mocadors de paper com mai. Bé, vaig a parar taula i preparar els plats... feines delicades, com sempre fa un!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada