El primer cotxe

De jove, mai en tens prou de res,
i ho vols tot, ràpid, de pressa,
com si no hi hagués demà o després.
Vas com a boig cremant etapes,
sobretot les primeres, vols acabar...
de fer-te gran, els estudis,
per tenir cotxe, amiga, sortir de nit.
El primer cotxe em sona
com allò de la primera pilota al poble,
ets una mica el rei entre els amics,
el figura que els apropa a la "disco",
qui convida la nena a fer un tomb.
Recordo el meu Mini, després del carnet,
el primer somni superflu de l'edat...
esperava que es fes de nit, tard,
quan el tràfic amainava,
i marxava de Reus cap a la N-340,
i anava fins Tarragona, com un rei...
del món, de la creació, de tot.
Un dia vaig anar a Cambrils,
vaig baixar vora el mar
vaig clavar els genolls a la sorra...
Hi havia una gran lluna tafanera
envoltada de petits estels rogencs,
un mar amb sons compassats,
un cel com cal, de nit d'estiu,
un petit cotxe, bonic, que sembla nou,
una il•lusió de primera joventut...