Anar fent...

Continua el fred i la tos i la manta. El fred, gairebé d'hivern, valent. La tos, semblant a aquella de l'exfumador, que no acaba de marxar. La manta, doncs... és més aviat un edredó de mig temps que és una meravella i que, pels matins, aquests de 5º o 6º, s'apega, sense pesar, al cos i et fa la sensació de que estàs a la glòria. A les deu és una bona hora per esmorzar alguna cosa lleugera, escriure una mica, anar a la recerca d'una mica de sol i d'amics.

Un dels companys també va d'antibiòtic... sembla que té una petita infecció pels queixals del seny (deu ser una explosió d'excés de seny). Això fa que tampoc puguem anar a La Xarxa cada dia... a més, no toca perquè aleshores allò que és bo i sa es converteix en vici, i aquest no és recomanable. Bé, dinem a casa, actuo jo, precís, puntual, a l'hora (a les 14:10 h). A les cinc ens trobarem a La Caixa per conèixer la nostra nova assessora personal que ens vol fer alguna proposició. Després, aprofitarem per fer alguna compra al centre de la ciutat. Anit semblava que volia nevar, fins i tot hi havia aquella calma noble que es nota en els preliminars però, finalment, res de res. A Tarragona sempre costa molt d'enfarinar-la... estaria maca!!