No tens el que demanaves?
Doncs, de què et planys?
Em pregunto de vegades, sovint,
quan no he sabut callar
i he dit aquella veritat inesperada,
cruel, que talla i fa mal.
Sí, alguna vegada he sentit
allò del frau de la inoportunitat
i et sap greu l'efecte abusiu.
La inèrcia et fa prémer el gallet,
i el tret que tenies guardat i a punt,
és precís i mortífer però no et plau
i, en un no res de reflexió,
et preguntes si calia, almenys
en aquest punt ferotge i agressiu.
Algun cop hagués volgut de cor
fer marxa enrere i suavitzar,
però tampoc seria jo com sóc.
De fet, recordo algun cas
de quan era professor i rebia pares...
Sempre volia ajudar a aconseguir
el millor desenvolupament dels nens
i, en aquest cas i en tots, la veritat
és el camí més honest i vàlid
i, a cops, els pares la rebien
com un afront inesperat...
i sempre pensava en allò de la mà esquerra,
una millor prudència i oportunitat
per dir, evidentment, la mateixa veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada