Veig l’ànima de la vida i del sentit en cada bri de cosa. Camino de passeig amb tots els meus sentiments poètics i d’agraïment a tot allò que em somriu i em mostra sentiments bonics, humans, edificants. Somio en un dia igual que ahir, igual que avui, somio en un dia més com cada dia, sense perdre l’esperança en què, com diu la cançó, qualsevol nit pot sortir el sol, i el meu dia serà més dia, de més sol, més llum…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada