Un riu d’amor, un pou de cel, un blau de mar del cel més blau…
Una mirada clara, neta, serena, un somriure fi,
expressiu i, sobretot, complaent, veritat…
Un dia gris que no vol ser-ho i es treu un raig de bon sol de la mànega,
i neix un altre cop una primavera que no és d’estiu, més aviat d’hivern.
Un ocell i després més, sembla que es criden i tots acudeixen,
el festeig dels seus cants és evident, ho fan bonic,
imposen l’ànima d'ocell molt enamorat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada