Sempre la mare...

La mare, la mare, la mare, com gaudeixo de recordar- la, de reviure-la, per poder tornar a sentir aquella sensació de gran sensibilitat en el seu amor incondicional. Ella m’obria la finestra i em despertava cantant, em tenia la roba preparada, generalmente feta per ella mateixa, i em tenia la llet a punt i un petit entrepà fet de tot allò millor que podia arreplegar i, entre riures i somriures, em donava els consells pertinents per a comportar-me bé a l'escola, tal i com ho feia a casa. La mare, la mare, sempre la mare…