La pluja, que aquests darrers dies va caient amb una certa freqüència, fa que les zones enjardinades del passeig de vora mar presenten un aspecte impressionant. El margalló té un verd llustrós i uns brots que fa que sempre m'aturi per admirar de prop la seva vitalitat. Les lavandes, totes ja amb les seves floretes característiques, també fan molt de goig. Però a mi el que realment em té el cor guanyat és el romaní i, tot i que sé que no està bé, sempre em tallo una branqueta i la tinc per les mans o a la butxaca fins que arribi a casa i li deixo olorar a la Teresa, que també ho gaudeix molt...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada