La lluna va de plena i maca, està eufòrica, va fins i tot una mica sobrada i passa de mi, es veu com a estressada, sembla que té molta feina i ha d’acudir a moltes terrasses vora mar per a fer encara més romàntiques les primeres nits gairebé d’estiu. Bé, jo l’entenc, ella té la seva funció, que sempre compleix força bé, i encara que ara em deixa una mica de costat, sempre té temps per estar amb mi on, a vegades, anem a xafardejar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada