Em feia il·lusió veure-la amb un somriure als ulls i jo, a poc a poc, cercava sempre què podia fer, apropar-li una bona música, escriure un poema amb la tinta dels meus sentiments més autèntics o una paraula suau però ferma i a cau d’orella que fos el certificat definitiu del meu amor. Sí, faria el que fos per veure el somriure dels seus ulls, gaudir de la proclamació de la seva afinitat envers a mi…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada