Sempre gaudeixo molt de gastar el meu temps en allò que em ve de gust i, a cops, ho explico amb plaer: contemplar la rosella del camí, el caminar lent de les cuques de llum, o simplement una rosa que acaba d’esclatar amb tota la seva bellesa i aroma incomparables. Però darrerament porto un ritme, així com a accelerat, sense cap motiu aparent a no ser el gaudir de tot plegat com mai, el cas és que faig moltes coses com si les tingues programades, com abans de jubilar-me. Bé, són coses de jubilats però que em fan viure una segona joventut, amb més seny…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada