No, mai vaig escriure una carta d’amor i, tot i que si vaig fer el servei militar, no tenia núvia ni res semblant, a més era a Barcelona al cuartel de Lepanto que era prop de casa. El que si vaig conèixer i vaig poder llegir, són les que va escriure el meu pare a la mare en el temps de la nostra guerra civil. Eren uns escrits d’una bellesa i sensibilitat natural, que m’han fet entendrir el cor i vaig comprendre allò que em deia la mare, que ella s’havia acabat d'enamorar del tot llegint aquestes cartes tan sanes i plenes de sentiments. Bé, ara ja no s’escriuen cartes, llàstima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada