Una pluja d’esperances damunt del palplantat cos del decaigut.
Un crit valent que desperti el cor de l'opressor,
si més no, aquella llum que li roman amagada des de fa massa temps.
Un sol de justícia que accelere la bona i sana voluntat
…que encara els hi pot quedar.
Aquella llum dormida, aquell cor amagat, aquell ésser…
que ja no ho és perquè no li funcionen els sentiments
i no pot gaudir de les emocions que aquests proporcionen.
I és per això que proclamo una pluja de les millors esperances possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada