Una sípia entre llisses

Quan passejo pel Serrallo, una de les aturades obligades és per veure les llisses. Cada cop hi ha més gent que els porta pa sec i fins i tot els restaurants propers els hi fan arribar. Avui una senyora els hi portava pa tallat a bocins petits, així com a de mos de peix, i n’han acudit de totes les mides i s’ho han cruspit en un no res. Sempre recordo que, per aquest espai tan agradable i concorregut, una vegada vaig veure una sípia, travessant lentament i deixant-se veure, amb tota la seva aparent poca traça de sípia grossa. Bé, una sípia entre les llisses, anava per lliure, sola…