Des d’una mena de taca-taca amb seient, el nen de cicle superior, diria, camina sol pel pati, es pot aixecar i, aguantant-se als braços de la cadira, és pot desplaçar fins arriba on són les monitores, que li fan una festa, s’asseu una estona, després torna a seure i es posa a aplaudir amb una mena de felicitat que para ells voldrien molts nens. Aquest nen és el mateix que un cop vaig veure que li apropaven una pilota i intentava encistellar a una cistella improvisada. Bé, algun cop l’he vist pel barri i avui l'he vist moure’s per l’escola, és un encant de criatura i molt ben atès…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada