Sóc un senyor gran

Diria que sóc un senyor gran, d’una certa edat, prou com perquè els coloms se m’apropin cercant alguna cosa de menjar. I els nens, doncs, et tracten de senyor i al meu poble fins i tot et diuen oncle que, per cert, el primer cop que m’ho van dir, quan encara no era tan gran, em va fer sentir que ja tenia una edat. Bé, tot això ve a compte perquè avui he pujat a un bus que anava ple i una noia m’ha cedit el seu seient en veure, doncs això, que sóc un senyor prou gran, massa, però no em queixo gens…