He tornat a veure ploure, he tornat a veure tots els aplaudiments dels arbres del barri i la gespa que envolta el Francolí, tot i que aquest encara no mostra senyals de què és un riu. Hem anat en bus a una visita mèdica i hem caminat una estona amb el paraigües obert, i a mi m’ha semblat que cada gota d’aigua, cada bombolla que veia pel terra, em semblava que era com un gran tresor, un regal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada