Quan escolto la cridòria de l’escola se’m posa, una mica, la pell de gallina, si puc m’apropo, tant si és l'hora de sortida o és el temps d’esbarjo. Gaudeixo molt de veure els nens en llibertat, aquella estona que els pares els deixen jugar a la plaça, abans d'anar a dinar i en què els nens no veuen mai l'hora d’acomiadar-se dels seus companys. L’espectacle per a mi es magnífica a l’hora del pati ja que, durant els meus més de quaranta anys de docència, vaig tenir unes experiències molt edificants i enriquidores. Els nens em van ensenyar sempre molt…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada