Cerco la nit en la que pot sortir el sol.
Vaig a l’aguait de la flor que sí que fa maig.
Sempre procuro dormir perquè, aleshores,
hi ha la possibilitat de somiar...
Comptar ovelles o estels és molt avorrit.
I en el somni, tu… la tu del primer dia,
amb amb aquell misteri ple d’innocència i veritat,
la tu dels següents dies, la tu de sempre,
amb aquella llum que m’acarona l’existència.
Cerco la primavera, em recreo amb la tardor,
passo de puntetes per l’estiu i visc l’hivern
sense cap fredor, amb passió, intensament…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada