L’àvia, quan es despertava pel mati, donava gràcies a Nostre Senyor i al sol “ditxós”, això tenia la seva gràcia, com a fenomen sobrenatural. L’àvia i jo lligàvem molt bé, ens fèiem pa amb vi i sucre, sopes amb cafè, també amb molt de sucre, i alguns dies berenàvem pa amb xocolata, una unça d’una xocolata, també molt ensucrada, que el trobava boníssim. Una altra cosa que també feia era agafar un grapat de figues seques i els clavava dins una ametlla torrada o una avellana, que també resultava molt bo. A vegades també menjàvem fruita, aquella que era bona però no tenia massa bon aspecte i no era prou atractiva per a vendre a la botiga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada