La màgica d’aquella posta de sol mirant l’Ebre riu amunt. Veure baixar l’aigua amb calma on les llisses tenen temps de fer els seus vols com si fóssim ocells. Escoltar el raucar de les granotes mentre observes com l’ànega surt de passeig amb la seva pollada d'aneguets. I gairebé arribant a la foscor, veure el pas d’un vol de flamencs que passa d’una part a l’altra del riu amb el seu so característic. Això és el Delta…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada