A vegades, penso que sóc un pastor que canta cançons i balla amb la lluna mentre contempla el mar i veu com acudeixen els dofins per fer de la festa un art lúdic inqüestionable. D’altres, diria que sóc un aprenent de poeta que roman assegut amb la finestra oberta esperant que el vent li doni alguna resposta vital davant de tanta incomprensió. També algun cop, em veig com un ocell que piula i clama en el desert amb l’esperança plena de què el meu missatge, si més no, quedi escrit molt correctament, ben gravat, a les fulles del romaní…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada