Doncs sí, si fes una carta d’amor et parlaria d’aquella sensació que va experimentar el meu cor en veure’t de prop, amb les teves reflexions sempre il·luminades, el teu somriure de complicitat, el teu posat natural, el teu estar convincent, la teva veu, tendra i ferma a la vegada, que omplia de pau i saviesa aquell espai una mica mancat de qualitat. Sí, si fes una carta d’amor, parlaria del despertar dels sentiments, del retorn de l’esperança, de la contemplació de la possible sublimitat de l’existència. Evidentment parlaria de tu, el meu somni fet una realitat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada