Doncs sí va arribar de forma inesperada, l’amor té aquestes coses, quan diu allà vaig, no hi ha res que el faci aturar. Va arribar mitjançant un somriure de comprensió, una paraula, una observació, un silenci, on jo només era un convidat de primera fila. Se’m dispararen les alarmes, vaig voler averiguar en un no res per on sortia tant de sol, em vaig voler apropar quan ja semblava que el temps, que sí que existeix, ja m’havia passat de llarg…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada