Sensibilidad

Com més gran em faig, estic més fi, més tou, menys disposat per aguantar impertinències… Un procura no molestar, ni ficar el nas on no te'l demanen, un ja té bastant clar que allò que no pot ser no és, i a més és impossible, per tant quan algú em surt a tres quarts d'onze, doncs… he après a bloquejar-lo, o com es digui, i així no em molesta més. Tinc bons amics i amigues amb els que passar l'estona pel Facebook, és un plaer, ens divertim i ens apreciem, de molt bones maneres i com ha de ser… 

Y me sigue gustando

Tu sombra, tu perfume y mi paraguas,

porque nos cobija y acerca, 

casi nos abraza, culminando sueños… 

Y me sigue gustando la calma del silencio 

…de la noche que paso contigo, 

un despertar con luz de ojos y café de hogar, 

un vivir intensamente, un vivir a dos que acaba en tres 

…como producto natural del mejor amor.

Me gustas cuando te veo y siento,

y cuando te pienso y sueño… 

en volver a gozarte, en volver a gozar tu sublimidad…

 

Me gusta

Me gusta el hablar de los silencios,

el habitual deambular de la afinidad,

el ruido parsimonioso de las olas del mar 

que es música de acordes de viento a la sal. 

Me gustan todas las miradas explicativas, 

los gestos que son automáticos, 

los ambientes que la propia existencia 

ha familiarizado y ha bendecido. 

Me gusta la sonrisa fácil, tierna, cómplice, 

que se traslada rauda a los ojos 

porque sale limpia del alma...

 

Esmorzar de forquilla

Amb tots els clàssics, tant de carn com de peix: llonganissa amb fesols, callos de vedella, entrepà de llom, sol o amb formatge, ous ferrats amb patates fregides, arengada o baldana, bacallà amb samfaina, lluç d'aquell que es mossega la cua, peixets fregits, sobretot el mollet que és el preferit, calamars petits a la planxa, sípia, popets amb ceba, cap i pota i morro… Bé, un bon vi català i un cigaló, molt bon profit i a caminar per pair… 

Què bones!!

Ens estem acabant les taronges, les del meu hort, de l'hort del pare, que són rebones com ja he dit tantes vegades. Vaig començar a menjar-ne a finals del mes de novembre, quan encara l'acidesa és molt forta i la dolçor no està totalment definida, però de mica en mica van millorant fins arribar a finals de març i tot el mes d'abril, quan són realment meravellosament bones. Normalment me'n menjo una de grossa o dues de petites de postres, sobretot a dinar, però a vegades també a sopar, no em cansen… 

Darrera nit a Coma-ruga

Hem estat deu dies, bé, relaxats, hem fet tot allò que teníem previst i, fins i tot, algun imprevist que ens ha resultat agradable, com anar cada dia després de sopar a prendre alguna cosa al bar i escoltar música, a vegades en directe i prou encertada, i veure ballar als jubilats que és ja tot un espectacle. Demà marxem cap a Tarragona, on teníem alguna gestió que fer que ens ocuparà tot el matí i és possible que això ens obligui, i com a cloenda d'aquesta volada, anar a dinar a la Montoliva, que fa molt temps que no hi anem, així ens acomiadarem una mica de menjar sense massa control per a tornar al bon camí de la planxa i de la fruita i verdura… 

Vilafranca del Penedès

Hem aparcat bé i prop d'on és tot allò que volíem veure… la Plaça de Jaume I, enganxada a la de Santa María, on és la Basílica i el campanar del mateix nom, el monument als castellers i el museu del vi, una mica més enllà hi ha també la Capella de Sant Joan. Hem anat a dinar al restaurant del Casino, bé, bon pernil, i unes costelletes de xai excel·lents, un músic de postres i un bon cafè, bon tracte, bona gent, bona estada. Vilafranca del Penedès és la capital de l'Alt Penedès, bonica ciutat!!

Anem a dinar fora

Un Barça penós perd a Vallecas, el Rayo li passa pel damunt semblant al que el Girona li va fer al Madrid. Bé, esperem que el dissabte tornem al bon camí. Demà volem anar a dinar fora, el Lloc triat és Vilafranca del Penedès, no sabem ben bé on, però la idea és cercar un lloc on hi hagi bona brasa i un bon vi del Penedès a joc i, com per aquí tot és prop, vindrem a ver la migdiada a l'hotel. Divendres ja marxem cap a Tarragona… 

Sonrisa de amor

La luz de un nuevo día, la luz de tus ojos a mi lado, 

la luz del sol, la claridad que nos permite ver y verte, 

la luz de mi alma que esboza felicidad contigo, 

la luz que se vislumbra en mi existencia compartida 

donde apenas una penumbra contradice la felicidad eterna. 

No, nunca proclamaré una petición de más luz, 

la tuya lleva sonrisa de gran amor incorporada...

 

Esperem que duri

Estic actiu, he fet un sudoku difficulty 6, dos solitaris que m'han sortit a la primera i he fet taules en una partida d'escacs que he jugat contra la màquina, així que ara només em queda escriure alguna cosa, per allò de l'obligació que m'he posat de publicar tres petits escrits cada dia, que poden ser sobre qualsevol cosa del meu dia a dia, potser algun cop em repeteixo, però és com una mena d'instint i, si em ve de gust, ho conto i gaudeixo com cal, tal com va passar i tal com ho vaig viure. Sí, encara conservo una una certa vitalitat prou interessant, esperem que duri... 

Avui, Tarragona...

La sortida d'avui ha estat a Tarragona, teníem programada una visita mèdica i, com som a mitja hora escassa, hem vingut, després hem recollit una comanda que teníem feta, hem fet el nostre cafè habitual de mig matí i cap a l'hotel, on hem arribat a quarts d'una, una hora perfecta per a dinar. Hem fet la migdiada i ara sortirem a fer un tomb per Coma-Ruga. Després pujarem a passar els escrits a l'ordinador i a sopar. Avui a les deu tenim partit Rayo Vallecano-Barça, amb l'oportunitat de fer un pas definitiu… 

El Girona

Bon equip, em cau simpàtic… per català, per eixerit, pel seu bon joc, pel seu entrenador, que ha fet de la seva integració a Girona un exemple d'allò que hauria de ser normal i natural. Evidentment, la meva admiració a aquest equip avui es veu augmentada després del bany que li han donat a tot un Madrid, que sembla que ja va dient adéu a la lliga de forma gairebé definitiva. El Girona, amb aquesta victòria 4-2, sembla certificar la seva permanència i ara es permet el luxe de mirar cap endavant, ànims!! 

La calma de l'entretemps

Miro per la terrassa de l'hotel, són les dotze del migdia, la mar en calma, cap soroll, cap cotxe, fins i tot un agradable silenci ocasional que s'agraeix… Diria que ha passat la Setmana Santa, també Sant Jordi, la nostra estimada festa, la diada tan estimada dels catalans, i ara hi ha com una mena de treva fins l'estiu, que és a tocar, on tot es tornarà a omplir a vessar de vida, amb soroll i activitat total, que sigui en pau i bé per tothom… 

L'amor de sempre

L'amor vola, bala, balla, ve, ha vingut com una bala certera, 

ha vingut per a quedar-se i s'ha fet el lloc pertinent, 

s'ha instal·lat en les habitacions de referència de cada enamorat, 

i s'hi troba bé, i els afectats potser encara més, 

ves per on, qui ho havia de dir, tu i jo, amb la mateixa emoció, 

la mateixa atracció, la mateixa afinitat, 

tu i jo, amb l'amor que ha vingut, com si res, 

com si hi fos des de sempre…

Cunit

Res d'especial, però em feia gràcia per allò de ser el darrer poble de la província de Tarragona, abans d'entrar a la de Barcelona. Hem anat per vora mar, sense tocar la carretera nacional, total uns vint minuts, hem anat primer a la platja on hem vist les seves badies forca interessants i hem fet fotos, també a aquella mena de casetes de pedra. Hem fet un cafè al poble, un cop d'ull i fotos a l'església de Sant Cristòfol, tancada però bonica per fora, i també al castell, una mena de masia blanca amb poca pinta d'allò que entenem com a castell tradicional. Hem vist Cunit… 

Bona sortideta

Hem anat a Bellvei, hem fet fotos al castell de la Muga i a l'església de Santa Maria, hem fet un cafè i hem anat cap a l'Arboç i ens hem endut una sorpresa, és tot molt bonic, la Giralda de l'Arboç, l'església de Sant Julià i per qualsevol cantonada hi ha alguna portalada, finestra, mirador, o façana força interessant. Per acabar, hem anat a Castellet, que evidentment també té el seu castell i, sobretot, el pantà de Foix que, tot i la sequera persistent que estem patint, té una mica d'aigua… Bona sortideta!

Demà, pobles d'interior...

El cap de setmana ens ha deixat la victòria del Barça davant l'Atlètic de Madrid, amb un gran partit de tots dos equips, d'aquells que fan afició, som a 11 punts del segon, quan en manquen 24 per competir. Bona notícia també la victòria d'Alcaraz al Godó, és el segon any que el guanya i aquest noi pinta molt bé, veure'l jugar és un espectacle, ja que domina amb potència i molta classe totes les facetes del joc. Demà toca sortides i, segurament, buscarem algun poble d'interior, prop d'aquí n'hi han que semblen força interessants, veurem que diu la Teresa i decidim… 

Un dia feliç

M'encanta la festa de Sant Jordi, és un dia on sembla que la gent és oficialment feliç i ho expressa i es manifesta públicament, de cor obert, i es fa regals i petons, i va de roses i de llibres, i de catalanitat… on la nostra llengua és la millor per mostrar els nostres sentiments. Catalunya és la nostra terra i el català el nostre entranyable i molt benvolgut idioma, la parla dels avis i dels pares que ens sona a música…

Els llibres d'enguany

Com cada any ens hem agafat el darrer de la Coia Valls, que es diu “El llegat de les cendres”, que sembla ser la seva obra més ambiciosa, personal i profunda. Promet, a més la Coia es fa llegir molt bé i és molt capaç de demostrar-nos que l'especial és indestructible. Ho hem llegit tot d'ella i sempre ho hem gaudit molt. L'altre llibre es diu “Les nostres mares”, de Gemma Ruiz Palà, i és premi Sant Jordi 2022. Les nostres mares vol honrar la generació que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar. Bé, una bona tria, potser en caurà algun més, veurem… 

Diumenge de Sant Jordi

Ahir ens vam trobar amb els amics Josep i Dimitri i ens van aconsellar de visitar una urbanització que es diu El Roc de Sant Gaietà i la veritat és que val molt la pena. Mirant a mar i amb una diversitat d'estils, que igual et trobes amb un pati andalús que amb una balconada castellana, algun tast romà i ple de restaurants i bars mirant la blava immensitat des d'una certa alçada. Després hem anat a fer un tomb per Roda de Berà on, evidentment, la Teresa m'ha comprat un parell de llibres i jo, en justa correspondència, una preciosa rosa vermella, no tan preciosa com ella… 

Sant Jordi

Una rosa i un llibre, una abraçada i un petó, o dos, o més, tots i més… Sant Jordi mata l'aranya, és el triomf de l'amor sobre la guerra, de la bona intenció sobre la malifeta, del bé sobre el mal, com ens deien tots aquells que semblaven tan bons i que potser no ho eren tant. Un llibre i una rosa, la cultura i l'amor, o l'amor i la cultura totalment perfumada… 

Les sirenes

Des de la pau de casa, o ara des de la pau de l'hotel, a vegades s'escolta el bram nítid i despert d'una sirena. Tant si és dels bombers com de la policia, a mi sempre em posa una mica neguitós, és un correm-hi tots per veure si es pot fer alguna cosa, per salvar alguna complicada situació. Recordo haver anat, amb l'ai al cor, acompanyant els pares a l'hospital, afortunadament no tinc cap experiència amb la policia. Trobo forca interessant els simulacres que es fan a les escoles per evacuar correctament les classes en cas d'algun perill imminent, foc, inundació... 

Graham Hansen

Avui, partidàs seriós i intel·ligent a Stamford Bridge, amb golàs de Graham Hansen, des de fora de l'àrea, amb un gran cacau amb l'esquerra. Tot aquest equip és molt bo, però ara em ve de gust, resaltar la figura de Hansen, que crec que no està prou valorada ni premiada com es mereix. És una extrem meravellosa que se'n va amb facilitat de la seva marcadora, és ràpida, elegant, tècnicament és gairebé perfecta i, a més, té gol, joc associatiu i, com ja he dit, té una elegància jugant que enamora. Si us agrada el futbol, gaudiu d'aquest equip, és meravellós.

Partit de Champions

Avui dissabte tenim partit de futbol, el Barça femení  juga les semis de Champions a quarts de dues, la qual cosa vol dir que no hi haurà sortideta i ens dedicarem a veure la part de Coma-Ruga que no dona a platja, passejarem tranquil·lament i anirem a dinar més aviat, així podrem anar a veure el partit a l'habitació de l'hotel, on la Teresa i jo veiem el futbol amb un criteri en el que estem sempre bastant d'acord. 

El primer gelat

Migdiada i passeig fins a la platja, hi ha unes escales no massa altes, que hi van directes, però després s'han de pujar… Ens hem assegut a una gelateria (La Jijonenca) i hem preguntat si tenien gelats sense sucre, ens han dit que sí i ens hem demanat dues tarrinetes amb vainilla i xocolata, meitat i meitat, i la veritat és que estava prou bo i, com ens venia molt de gust i a més feia sol i calor, ho hem gaudit d'allò més bé. Aviat, tocarà el rei dels gelats, el Magnum doble de xocolata… insuperable total!! 

Calafell

Calafell és a tocar de Vendrell, hem aparcat al costat del Castell de la Santa Creu, hem anat a la Placa de Catalunya, on és la parròquia de La Santa Creu i l'ajuntament, hem fet unes quantes fotos i un cafè, que el fan prou bé, però un pèl massa torrat, per al meu gust. Hem arribat fins a la platja, amb unes onades vives i precioses, i hem fet fotos, també al monument al pescador, i ens hem apropat a la parròquia de Sant Pere, però roman tancada, fins a quarts de set. Tot bé!!

Sueño en poeta...

Y uno sueña en poeta… "Corrientes aguas puras cristalinas, árboles que os estáis mirando en ellas…” Es el río nervioso de montaña que arrastra cantos rodados que acarician mis pies agradecidos. Y en otro sueño en poeta… "El ruido con el que rueda la ronca tempestad…” No hay tormenta, pero el mar está ávido por mostrar sus rosas blancas, el oleaje, sueño de surfistas y amantes de la belleza, proclaman la pureza iodada de los azules cielo, hoy menos azules y más blanquecinos por un sol decadente que no puede con las nubes… 

Una lluna infidel

He llegit que quan la lluna és plena i es banya al mar, aquesta fa un esforç per aixecar-se a volar i fer-li un petó. I jo, que sóc un sentimental de mena, m'he emocionat una mica, la lluna, la mateixa lluna que em festeja a la finestra, la meva lluna, que passeja amb mi per les balconades més indiscretes d'aquestes proximitats, a cops, m'és infidel, amb el meu amic el mar. Bé, la compartim plena… 

Museu de Pau Casals

Teníem entrades per visitar el museu Pau Casals, a Sant Salvador, que pertany al Vendrell. El museu espectacular, passar una estona amb Pau Casals, la seva música i la seva catalanitat, és un gran plaer. Hem passat per diferents sales on hem estat veient i escoltant, com feia meravelles amb el violoncel, interpretant als clàssics o amb les seves pròpies creacions, hem fet diferents fotos i com a cloenda la sublim audició del Cant dels Ocells i la seva idea de una Catalunya lliure i en pau, amb tots els catalans units. Realment fa emocionar, ha estat una visita colpidora que l'he gaudit molt. Hem fet un tomb per Vendrell, quatre fotos i cap a l’hotel. 

De Coma-ruga a Vendrell

Primer dia a Coma-ruga… hem fet un tomb per la platja, hem pres el sol i gairebé ens han entrat ganes de fer un bany de mar. Hem fet algunes fotos que ja hem penjat. El menjar de l'hotel és prou digne i molt a gust meu, caldrà vigilar si no vull posar un parell de quilos, que no caldria… Demà tenim previst anar a Vendrell, per veure el museu de Pau Casals i després visitar la ciutat, o allò més típic i característic. Crec que al Vendrell és un dels llocs on fan el xató més bo, aquest és un menjar que si està ben fet i prou complet, és boníssim. Bé, de Coma-Ruga a Vendrell. 

Si gustan...

Y en invierno un vino, y en verano una cerveza, y un café mejor que un té a todas horas, hasta que lo reservas para la mañana y la comida principal. Y  en verano sandía, o melón, aunque yo nunca le hago ascos a la manzana y al melocotón, me encanta la piña, me pierden las cerezas y me fascinan las almendras y las avellanas y las nueces. Si gustan, un placer total… 

Amanida

Amanida de tomàquet, ceba, olives negres, tonyina, una mica de sal i oli d'oliva, a més, hem comprat una barreta de pa, una mica cruixent i, fins i tot, he sucat una mica, com en els meus millors temps de jove a casa amb la mare. Sempre recordo que la mare i jo ens fèiem "tomata crua" i a la mare li cruixia una mica la barra, ho gaudíem junts, ens agradava molt. Avui la Teresa també ha fet una mica de pollastre a la fregidora d'aire, tot senzill i molt apetitós i sa, gran dinar, com sempre…

D'IMSERSO a Coma-ruga

Ja som aquí, Hotel Natura Park, de quatre estrelles, habitació amb terrassa que dona a mar fins que es perd la vista, tant a la dreta com a l'esquerra. Els llits són de matrimoni tots dos, prou taula, de sobres per escriure, bona tele, prou llum, bany complet i gran, com sempre, aquesta cadena Medsur, té uns hotels molt adients per als jubilats. Bé, aquest cop som molt prop de casa i l'objectiu principal és descansar i tenir-ho tot fet durant aquests deu dies que estarem per aquí. Anirem de pobles i, com sempre, cada dia anirem penjant fotos de les sortides…

Bon professor

El nen rosset ha fet un contraatac de llibre, ha marxat de tothom i s'ha plantat sol davant del porter, però s'ha precipitat una mica i ha xutat fora allò que era un gol cantat. El profesor, que feia d'àrbitre, al sentir una forta xiulada dels companys de l'equip ha aturat el partit i els ha fet una reflexió que he tingut la sort i el plaer d'escoltar des del meu punt d'observació del pati, els ha dit que cal premiar l'esforç i l'entrega total, normalment quan això passa, l'èxit és prop. Bon professor he pensat…

Vaig a cavall

Vaig a cavall per la platja, porto un trot suau, per a mi fins i tot vaig massa de pressa, tot plegat per harmonitzar el so, amb les onades de la mar. La brisa alenteix tot el moviment, el trot del cavall i les ones de la mar van a una, és allò que jo en dic la música dels silencis, o música de pau, o música de l'abraçada amb un mateix. Vaig en cavall per la platja, és negre, lleuger, elegant, majestuós, preciós…

Me sonrió

La miro, me mira, nos vemos, nos vamos, yo la vi primero, 

vi prudencia y calidez, vi sonrisa… 

como compendio  de las mejores dulzuras naturales. 

Ella me cuenta que una vez me escucho hablar con mis amigos,

y se quedó prendada del respeto para con todos 

y de mi facilidad de expresión y cordialidad. 

Le comenté que además me hubiese gustado ser alto, 

incluso rubio, pero no se puede tener todo, me sonrió…

 

Tota una vida

Estic mirant un llibre de fotos que les meves companyes Txell i Marga, em van fer quan em vaig jubilar (juny 2010). Hi ha una mica de tot: fotos dels sopars de professors, fotos de les excursions més típiques, al zoo de Barcelona, al Delta de l'Ebre, o a les colònies que vam fer a Tamarit i que van coincidir amb un incendi que ens va tenir a tots els profes passant la nit en blanc, fotos amb els companys, precioses, i per acabar uns petits escrits de comiat dels meus alumnes. El llibre té el meu nom escrit en lletres blau i grana, i es titula "Tota una vida". Molt maco tot, gran record…

Andorra

A vegades em ve de gust fer un viatge a aquesta terra, recordo el seu fred, la seva neu, la seva gent agradable i comercial, les plantacions de tabac i les vaques enraonant al mig de la carretera, com ens vam trobar una vegada que anàvem a Pas de la Casa on, per cert, les cases estaven plenes de plaques de gel que, de tant en tant, anaven caient, fent com una mena de soroll de vidres trencats… Andorra, bona carn, bons paisatges, llacs amb un cert misteri, preciosos verds, sempre val la pena…

Les lligues de futbol, a tocar...

El femení del Barca, espectacular com sempre, 4-0 a l'Atlètic de Madrid, jugant molt bé i encara hagués pogut fer algun gol més… les semis de Champions mesurarà una mica fins on pot arribar aquest equip que, a nivell estatal, no ha perdut cap partit i no té rival. Té la lliga a tocar de forma matemàtica, això passarà si guanya, com sempre, la propera jornada. El masculí té quatre baixes que es noten molt i l'equip baixa molt de rendiment i sobretot de qualitat, tot i això encara som a onze punts del Madrid la qual cosa, a manca de nou jornades, està prou bé. La propera jornada partidàs: Barça- Atlètic de Madrid, garantida lluita i esforç total…

De todo, menos padre...

Creo que ya lo conté una vez, pero me gusta recordarlo… Aquel padre que me decía que él tenía que trabajar muchas horas para que a su hijo no le faltará de nada de lo que a él le faltó, y yo, profesor de su hijo, le dije que ahora ya lo entendía todo, su hijo tenía de todo menos padre. Reconozco que la situación fue un poco tensa porque el hombre me hablaba de buena fe y yo, por mi parte, pese a la crudeza de mi manifestación, también le dije lo que pensaba por el bien de su hijo, como hacía siempre…

Menjar sà

La Teresa fa una verdura que m'encanta, posa a bullir una patata, bajoques, un carbassó i una ceba grossa, una mica de sal i oli d'oliva, i presenta un plat on hi ha una varietat de sabors que a mi en resulta molt agradable, a més de molt sa. Això per la nit és ideal, al migdia per dinar fem anar les amanides, que també són molt recomanables, el que passa és que sovint les guarnim de massa coses i, aleshores, ja no són tan adequades. Bé, menjar sà sempre va bé, amb algun extra, és clar…

Els gats de la plaça

A la placa de La Farinera hi ha habilitats uns menjadors per als gats del barri i estan tan familiaritzats que pots passar a tocar i no et fan cap cas ni tenen cap por. A cops me'ls miro perquè són realment bonics i estan sans i llustrosos, romanen ajaguts cara al sol sota d'algun cotxe aparcat per la zona verda. A la nit se'n veu algun creuant la placa i, alguna vegada, fent alguna baralla. Bé, són els gats de la placa del barri…

Enfrontament

Recordo que un any tenia a classe dos líders nats, amb diferent estil però molt ben definits, i a mi, encara una mica inexpert potser, no se'm va ocórrer res més que enfrontar-los per veure què passava. És, segurament, la pitjor experiència dels meus temps de mestre perquè un es va menjar viu a l'altre, pel que sembla tenia més fons d'armari i, després, vaig tenir feina rai per poder actualitzar les emocions, ja que tots dos eren, a més a més, dos alumnes molt macos i treballadors. Bé, records de profe jubilat…

La tornada a l'escola

Recordo el primer dia després de les vacances i la meva famosa frase: “Necessito un mes de vacances, per a recuperar-me de les vacances”. Després, llargues seccions de batalletes, on cadascú explicàvem tot allò que es podia explicar, o si més no, era original o divertit. La feina del professor vocacional, implicat i que gaudeix d'aquesta tasca, necessita d'aquestes vacances que, en un principi, poden semblar exagerades, però aquells que sabem el que representa el fet d’estar amb nens tot el dia, ho entenem…

Florecen sentimientos

 

La roca de observación, mi remanso de paz,

el silencio musical del mar, la flor habitual en el acantilado, 

mecanismo de defensa, tan inaccesible como preciso y necesario. 

Aparece la luna, llena, grande, bella, inmensa… 

y empieza el espectáculo, parece bañarse en el mar, 

se colorea en luces, la contemplación es una invitación al amor, 

se emocionan todos los sentidos, florecen, 

afloran los mejores y más sensibles sentimientos de paz…

 

Sorpresa agradable

És divendres 14 d'abril, toca caminar per la zona del Parc Central i baixar pel parking de l'euro. Allí se m'ha apropat una preciositat de criatura, 23 meravellosos anys, que m'ha preguntat si jo era el professor Pere Bonet… Ella era la Cristina Pérez i havia estat alumna meva a quart de Primària, en un moment ha vingut el seu germà bessó, Xavier Pérez, també un jove de gran presència, i ens hem abraçat tots plegats de forma molt sana i, sobretot, molt edificant. M'ha dit que estudiava Pedagogia i que em recordaven molt. Ha estat una sorpresa molt agradable, un gran record, ja que vam tenir una molt bona convivència…

Veus interiors

El silenci de les ones, la calma de la pau,

és un silenci que possibilita el silenci més explicit. 

Cau la tarda, mitja foscor a la platja buida, 

el meu preciós passeig va apreciant…

el cruixir dels meus peus sobre la sorra.

Treu el nas la lluna, alguna gavina fa l'última volada, 

d'altres romanen a la corda que amarra alguna barca. 

És un silenci amb petites veus,

també, i sobretot, veus interiors, records eterns…

 

Día del beso

Parece ser que también tiene su día y yo, como siempre, no le doy un día especial, cada día es propicio para el beso, siempre que sea sincero y dado con el corazón. El beso de la madre, el de la abuela, con achuchón incorporado, el primer beso de la niña luz que te incendió los sentidos y te hizo gritar a la vida y al amor, el beso de un hijo que te abraza como su mejor tabla de salvación, el de la esposa que precede al café y a la vida…

Comportaments

Observo el pati de l'escola, avui amb temps… me n'adono d'un líder, la resta dels nens l'aclamen, fins i tot escridassen un altre nen que pretén competir amb el seu ídol. I un pensa que, socialment, sembla com una necessitat que hi hagi el líder, el pilota, la claca, l'aspirant, en fi, tot un seguit d'aquells personatges que com, a profe jubilat, vaig viure molt de prop i els vaig ajudar a conviure…

Me quedé sin luna

Me dormí en el sofá, me quedé sin luna,

pero el alma buena de mi eterna amada,

vela mi sueño y, como siempre, 

entra en él suavizándolo, dulcificándolo… 

Me quedé dormido para un despertar en sueños 

que, pese a la ausencia de la luna, 

mi amor eterno campaba a sus anchas, 

vivía complacido en mi alma… 

completamente enamorada y feliz.