És de nit, miro la lluna, escolto el pas d'un tren, després… aquell silenci que tant m'agrada. M'arriba la flaire de la tomaquera, que está viva, immensa, amb flors, ufanosa, fa de tot menys tomàquets… però m'encanta, les orquídies ja han arribat al llindar de la sensació. Miro la plaça, és buida, pels pisos ja no queden llums, tot i que demà és dia de festa, tothom descansa, la nit és molt calorosa, fa xafogor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada