Els arrossars ja són plens d'aigua, alguns arbres propers s'estan mirant en ella, com diria el poeta, tot fa cara de bona pinta, com diria el meu fill… Algun pagès ha sembrat en sec i ja és comença a veure alguna catifa verda, és un primer tastet d'allò que fa que el Delta sigui un espectacle on l'esperança viu la seva realitat més punyent. Sembla que la terra adormida i gairebé oblidada, o més aviat en un descans merescut, ara es posa en moviment, amb la cura de tothom, com la bona mare que és...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada