A cops, sense saber com ni perquè, és tanquen portes i finestres i quedes com al marge, aïllat de totes les habitualitats que comporta la normal naturalitat de la teva vida. No dura sempre… i també, sense saber com ni perquè, veus com s'apropa allò que en diuen la llum al final del túnel, i és com si fos un matí en el que obres la finestra de bat a bat i entra el sol, que es la millor de les llums, i baixes corrents cap a la porta i també l'obres del tot perquè la vida torne a entrar a casa teva i el teu cor torni a bategar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada