M'emocionen les escenes familiars, sobretot si hi han petits pel mig. Des d'una barca que va pel riu, observo una ànega amb sis petits, el meu niu d'oreneta amb dos petits amb la boca oberta esperant que els pares els portin algun mosquit per esmorzar, la tórtora sota el plataner, que fa viatges amb alguna branqueta al bec, per a fer un niu a l'arbre del costat. Una lloca amb els pollets, immillorable mare que els acull a tots sota les ales protectores. No diguem una família, amb pares, nens, avis, padrins…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada