Confesso que, en un principi, em feien una mica de mania, però un cop vençuda en sóc un enamorat, sobretot fets a la llauna, però també a la catalana, o allà on els posem que sempre queden bé. Recordo un cop que em van convidar a menjar-los d'una manera que en diuen dolços i picants, estaven fets amb una mica de xocolata i jo pensava que no m'agradaria gens ni mica i van resultar espectaculars…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada