El meu pare, quan de petit arribava tard a casa, em deia: “tu deus de mirar a dreta i esquerra i, quan veus que no hi ha ningú llavors tornes a casa”... i a mi em fa gràcia de recordar-ho. La mare de més gran em solia dir: “fill, tu rondes més que la lluna”... i a mi també em fa il·lusió de recordar-ho. Qualsevol cosa, frase, consell, recomanació, cridada a l'ordre, al seny o al sentit comú dels meus pares sempre tenia aquell rerefons d'un amor, tan autèntic i tan veritat, que a mi m'arribava amb tota la pureza que els sortia del seu cor tan bondadós i entregat de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada