A vegades no sé qué et faria, no sé què et diría, què et donaria.
Potser o sense potser, sempre penso en regalar-te un jardí,
un cavall volador, unes ales per a volar amb mi.
És possible que hi hagi algun lloc…
allá en el més enllà més lluny d'allò que en diuen horitzó,
potser una illa desconeguda abans d'arribar,
potser un paradís blau on conviuen els dofins amb les sirenes.
Estaria bé, amb tu tot estaria bé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada