M'agradava la de la bici groga, però ella estava pel ros de la camisa negra. Jo li agradava a una nena que gairebé no s'atrevia ni a mirar-me. I ara penso en allò que deia el poeta… “tot va a l'inrevés en conseqüència d'aquell desordre capital”, així que cal fer un aclariment perquè sembla que no hi havia cap afinitat. És bonic quan trobes la mirada perduda, quan algú et mira amb aquella actitud tan bonica, tan veritat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada