Hem anat a la manifestació a Barcelona, em feia gràcia, sempre es veuen detalls interessants. He vist la gent una mica trista, però molt esperançada i ,en un moment donat, es veia despertar i reclamar aquella unitat que és imprescindible... i ho feia amb força i dignitat total. M'ha fet gràcia veure representacions d'altres comunitats de l'estat, i fins i tot alguna representació d'altres nacions… He vist als presos indultats participar molt activament i encapçalant la manifestació. Bé, aquesta és una veu i una esperança que no morirà mai, així ho sentim nosaltres de per vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada