Sopes de farigola amb un ou escalfat, un tomàquet rostit i un all tendre una mica esmicolat, tenia la seva gràcia, i l'àvia i la mare li donaven la solemnitat d'un plat sa i complet. Una altra història era el pa amb vi i sucre, això era exclusiva de l'àvia, una bona llesca de pa blanc, ben regada amb un vi negre i espès, crec que era de Gratallops, i després ben ensucrat, era molt bo i es donava a la canalla com si res… La tercera era el pa amb xocolata, allò de l'unça ensucrada que tenia mil gustos i que l'àvia me'n donava molt sovint per berenar. Temps de l'àvia i de la mare, temps de pau i bé, de glòria i bonança, estic cofoi i agraït...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada