Sembla que les orenetes, tan familiars i cridaneres elles, han deixat ja el niu de la meva finestra gran… evidentment deixant els seus excrements blanquinosos de record, però amb tota la simpatia i gratitud amb què les contemplo, sobretot quan penso que el seu àpat preferit són els mosquits. Però, com deia el poeta, tornaran al mateix niu i l'ompliran de vida i petits...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada