Arribar fins aquí és també un motiu d'orgull i gratitud i, com sempre, em venen al cap sobretot la família més propera, els amics que he tingut la sort de conèixer, els companys de feina, els nens dels partits de futbol a l'era del poble… Avui és un dia esplèndid per recordar a qui t'ha donat la mà i t'ha fet recuperar la fermesa, a tot aquell que ha rigut amb tu, o si més no, ha estat al teu costat quan ho necessitaves.
És, sempre ho és, el moment de presenciar els pares, el fill i la Teresa, els pares com a vida i amor exemplar, al fill com aquell desig complit que et fa prendre consciència de la responsabilitat que genera un amor diferent i únic, la Teresa, què us podria dir que ja no us hagi dit, només que amb ella, després de tants anys de convivència, encara em queden ganes de més, de molt més… La meva infància al poble, el col·legi La Salle de Reus, la família tota, els amics, els nens que tant he gaudit, la generositat que he rebut en el tracte per part de tothom, l'estima dels ambients que he compartit, la pau, l'amistat, la convivència... m'han regalat una vida com per agrair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada