en una figuera llunyana...
que ha anat traient les branques al sol,
tot venint d'un penya-segat de difícil accés.
Sempre pensava en canviar de jardí,
de passeig, de bosc, de camí,
i anar de la mà, amb un vol directe,
a un núvol prop del cel, prop del mar,
tot i arribant fins allà on l'aigua de la mar
...sembla muntar-se amb el cel,
és allò que en diuen horitzó...
doncs això, un apartament per a tots dos
… a l'horitzó més llunyà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada