És el dia de Cap d'Any i, mentre la Teresa acaba de preparar els canelons, he anat a ver un tomb pel barri. M'atrau l’olor que ve de les cases, on hi ha més cotxes de lo normal, la qual cosa vol dir que hi ha menjars familiars. D'aquí surt una flaire d'un fumet de peix que para sí voldrien molts dels restaurants del Serrallo, allà rosteixen carxofes a la brasa, en aquella altra fan una rostida de xai, aquí prop han fet un gall d'indi farcit i al costat han fet una fregida de peix, gambes i llagostins. També se sent olor de pastes i pastissos, sobretot de pastissets amb cabell d'àngel i coc de maçana. He tornat a casa i he vist la taula ben parada, érem sis, i els canelons estaven de cine, la millor olor, la millor flaire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada