Quan sóc a Tarragona penso en Deltebre… i és que són les arrels que mai s'obliden. Recordo les passejades mirant els horts de prop de casa, per la vora del riu, fins i tot pel canal i el salat on jugava de petit. Ara gairebé tot és una mica diferent... m'encanten els restaurants on es poden assaborir totes les viandes pròpies de la nostra terra, m'encanta la gent que sempre té aquell rampell de sinceritat característica i, sobretot, m'agrada quan encara em trobo amb algú que em reconeix i em fa una abraçada, i em parla de la meva mare, o dels meus avis que, pel que sembla, eren excepcionals. Darrerament és un plaer anar al de Nicanor, a ver un talladet i una mica de coc de poma, al Barracoc, a tocar de casa, a ver un cafè amb la família, un suquet d'anguila al de Gràcia, un arròs a Can Casanova o al Mas de Prades, o un xapadillo d'anguila a l'Embarcador XXI, al de Nuri, al Delta Hotel, al Hotel Rull, etc, etc.. Bé, nomenar llocs significa que sempre et pots deixar algú, però sí que recomano sempre visitar el Delta de l'Ebre, són visites irrepetibles, paisatges de somni, menjars únics, especials, diferents...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada