Els nens de Primer de Primària són al pati, la seva felicitat és un gran espectacle, corren, es mouen, sembla que no saben ni el que es fan, avui fins i tot xisclen sovint i fan una mena de concurs a veure qui el fa més estrident, s’esgargamellen i tenen un xiscle que gairebé et foraden els timpans. Recordo, com no, sempre recordo les meves vigilàncies al pati, on no podia suportar aquesta mena de crits, m'apropava i el explicava que els companys no estaven sords i no calia xisclar tan fort…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada